dilluns, 29 de febrer de 2016

Curt 400. Extra.

Potser era l'olor de galetes calentes que havia trucat als porticons, o la humitat a pinassa que surfejava a la brisa, però tenia la certesa que estava gaudint d'un dia regalat.

diumenge, 28 de febrer de 2016

Curt 399. Bressolant-la.

Has entrat a l'habitació. La petitona dorm. La deus haver imaginat.

"Qui ha obert la boca?". El silenci és resposta clara. Busques culpabilitat, però cap ull en demostra.

De nou al dormitori, interrogues les parets. L'has tornada a sentir. Com? Si aquí només hi sou el respirar plàcid del bebè i tu?

"Ja hi tornem?!". El gest callat és un xic més tens. Però cap d'ells se'n revela causa.

N'estàs convençuda, la melodia surt d'aquí i la nena no pot ser pas. Qui, doncs? I com...

"Prou! Qui és que canta?!" La tibantor ambiental s'ha esquinçat en sonar el timbre. "Està bé, tothom fora".

La incredulitat penja d'un fil. La veu es dolça; la cançó de bressol, preciosa; la cambra, buida.

T'has assegut al racó de la font, entre el mur i la bardissa. Has obert la bossa de l'esmorzar i d'entre les galetes n'has tret la llauna buida d'on,

La tonada et sona. Te la cantava la mare. De sobte els ulls se t'han aturat en un bony sota els llençols. Serà algun peluix, però els tens a la vista. El palpes.

de la tapa del cul, penja un fil que vau colocar amb el pare l'estiu passat. És màgic! Ahir en vas escapçar un tros. I ara penja d'una altra llauna.

Una llauna? Amb un fil... Els ulls et són plats fondos curulls de sorpresa, d'il·lusió. La llauna canta. És ell, ell!

T'has posat la llauna intercomunicadora als llavis. La cavitat ressona als teus dits mentre s'escalfa pel baf i el cor que li regales. Segur que tot són somnis de cotó fluix al seu son!

dissabte, 27 de febrer de 2016

Curt 398. Volta celest.

Has alçat els ulls al gris que tot ho cobreix; proves de tenyir-lo del blau que els grans rememoren. Però com imaginar tanta blavor.

Expliquen que necessitaven protecció, que tal brillantor feia aclucar ulls, feia rajar llàgrimes. I que aquestes reflectien els rajos del Sol, l'astre rei en deien, lluint com pedres precioses d'irisada coloració.

Les teves llàgrimes són grises.

Sovint, somnies il·lícitament en l'escala prohibida, en traspassar la senyal amb clandestina predestinació, en ascendir els graons ja mai trescats,...

Oh, si fossis valenta!
Posaries a prova els temors i t'arrencaries la curiositat com qui es desfà d'un sospir. I seria en aquell instant quan, amb les parpelles humitejant-se, sabries quin to de cel exacte li donaries a la volta de l'estació amb el teu pinzell.

divendres, 26 de febrer de 2016

Curt 397. El primer vol de la Papallona.

Primer gir.

Cercle perfecte, la jaqueta ha traçat el dibuix exacte del ritme corporal.

Alces una mà, després l'altra.

I les retornes a l'estómac on les creues i les fas ondular.

Gires mig cos, espatlla amunt, avall.

Mentrestant, espies amb lluïssor ocular els qui tens davant.

Segon gir.

Et desfas la cua al quart de circumferència, els cabells s'obren com un acordió entonant les notes de sorpresa.

Tocs de claqué.

De les carícies suaus passes a la percussió frenètica, i cada contacte sec amb el terra hi clava la pena de què t'has desprès.

Caderes del ventre.

Ressegueixes els punts cardinals amb un vuit infinit. Tot seguit els marques amb picats exactes. Els braços són manetes de brúixola.

Tercer gir.

Sobre la punta dels dits voltejes elevant el cos i arquejant el tors endarrera. Les extremitats superiors són ales de papallona trencant el capoll.

T'atures en sec.

Inspires.

Expires.

Inspires.

I esclates exultant en un Do que s'enllaça amb la resta de notes, i que acaben d'aturar els ulls que encara no sabien que ballaves al ritme del silenci de l'estupor, amb la cadència exacta de la llibertat al cor de la plaça.

dijous, 25 de febrer de 2016

Curt 396. Rastre de llum.

No podia ser que tot fos tan obscur. Però no podia negar obvietats. Cada raig solar es tenyia amb el negre del fum en suspensió. Les volves de sutge que flotaven entre el cristal·lí i l'horitzó emmetzinaven tot objecte al seu voltant. No obstant, aquella llum, per més enverinada que estigués, seguia lluint amb un orgull digne de les resistències més numantines.

Entrevista d'aniversari

Fa uns dies, en celebrar el primer any de curts, em van fer aquesta entrevista.

http:// blocveu.ub.edu/2016/01/25/parlem-amb-cristina-casals-i-miret/

dimecres, 24 de febrer de 2016

Curt 395. D'un desig de somni.

Amb la punta d'un bastonet de cotó fluix empapat d'alcohol, t'obres pas entre la ronya de fang i suor mentre et dibuixes lletres a l'avantbraç. Són tatuatges i, de cor, demanes al Déu de la joia que l'esperit etílic te les gravi com el baix relleu d'un desig tan sols encetat.

dimarts, 23 de febrer de 2016

Curt 394. La burra.

Li has exprimit tant la mamella... L'has retorçada fins que has notat com el teixit cruixia amb ganes d'esquinçar-se. Però encara en vols més, llet sucosa i dolça, com una exclusiva palpitant-te als timpans. Ho proves de nou, unes gotes, va, encara que esmirriades, vinga..., la gent ho ha de saber, és pel bé comú, no per gaudi autocomplaent. Sí ja les veus...

Mentrestant, la burra atiada pel donat sobreanimal ha trobat la postura anhelada per regalar-te una bona guitza.

dilluns, 22 de febrer de 2016

Curt 393.

A aquelles alçades què sinó se'n podia esperar de semblant poll ressuscitat?!

diumenge, 21 de febrer de 2016

Curt 392. Tornado mental.

El cervell et dóna voltes en espiral de tres-cents seixanta graus. Cada cercle et recargola l'ànim que decau davant la impossibilitat de quebrar la voràgine.

dissabte, 20 de febrer de 2016

Curt 391. Temps etern.

Fa cinc minuts que fa cinc minuts que us heu acomiadat per cinquena vegada, però tant i fa, us queden deu minuts pels deu de trajecte del tren que encara trigarà un centenar de segons en arribar.

divendres, 19 de febrer de 2016

Curt 390. Un secret amb nom de Sempre.

Rere la capa de la pell
                                      t'habita un secret.

Fa anys
te'l vas tatuar amb
innocència exaltada,
i
com un conjur irrevocable
va fondre's al cutis
gravant-te
                 la marca.

Ara,
la tinta invisible
et retalla
els contorns de l'
                             ànima.

La guàrdia baixa et va                     abandonar,
tot tu ets tensió protectora del secretisme.
La faç ha après
tots
els trets del dissimul;
el posat exerceix
despòticament
l'autosuficiència per sobreviure;
a cada instant tems revelar el misteri...

Mes no t'ho pots permetre,
ni ara
          ni mai.

I, tot i que de glaç,
cada batec és testimoni

del ritme silenciat,

de la fonètica
que mai pronuncies,

de la paraula
que t'és secret
                         de sal i fel,
                                           de vida en mort.

dijous, 18 de febrer de 2016

Curt 389. Esmicolada.

Es pensa que l'odies, que l'enveges amb cada cèl·lula, que rabieges quan els pares li recorden què bona que és, què diferent a tu. Tens el cap recolzat a la paret que transpira els fums que regala xiuxiuejant a cor que vols als seus aduladors. I no pots sinó sentir pena, llàstima potser, per com tanta supèrbia, tant excés d'egolatria, s'ha cruspit la nena que reia, que s'enjogassava en descobrir el món amb tu.

dimecres, 17 de febrer de 2016

Curt 388. Crim capital.

Tanta mirada se't clava com hams llestos per la pesca. Tens el cutis recosit i tibant de tanta punxada metàl·lica.
L'advocat insisteix, "Va fer-ho!?".
La sala estira la corda al voltant del poc aire que t'accedeix als pulmons.
Persisteix, "Contesti, sí o no!"
És un bri de brisa resclosida, espesa com baf amb excés de diòxid.
"Sí..., vaig...," empasses restes de coratge  "vaig parlar..."
I l'exclamació que esperaves s'asfixia en silencis esparverats.

dimarts, 16 de febrer de 2016

Curt 387. Cinc minuts, per pietat.

Cinc minuts, si et plau, tan sols cinc irrisoris minuts, per tot el que més vulguis, només tres-cents segons de massatge capil·lar, per l'amor de Déu!, per tocar el cel, per retrobar la pau entre carícies angelicals.

dilluns, 15 de febrer de 2016

Curt 386. D'un tret no errat.

Giren en espiral fugint del teu voltant. Són trets de floretes que t'han disparat a boca de canó. Te les han regalades amb pompa i retòrica barroca per al gaudi de les orelles que l'idolatren. Però, amb tant poc encert que retornen a l'epicentre mare que, ara, et somriu com disc solar d'ineludible veneració per  l'incommensurable gest amb què t'ha atorgat deferència.

diumenge, 14 de febrer de 2016

Curt 385. Admiració plena.

L'admires amb ulls plens.
Tant d'amor atrapat
rere llàgrimes pesarores
li parteix el cor.

Tan trista,
però tan bella...!
... més que mai.

Afirma
que tant sentiment
l'empetiteix
i s'autoenfosqueix
com un cargol reclòs
closca endins,

mes és llum,
claror de vida,
far de cor ple.

Donaries totes
les lletres de l'abecedari
per alliberar
la veritat que l'oprimeix.

dissabte, 13 de febrer de 2016

Curt 384. Infundada complicació.

No sé pas què s'empatollen aquests. Complicada, jo? Complicada?! No pas! Aquesta paraula no té sentit per a mi. La gent sempre embarbussa les simplicitats. I ara pretenen enredar una simple complexitat que no és res més que un recosit del meu tarannà.

divendres, 12 de febrer de 2016

Curt 383. La Paraula rebutjada.

Has pujat la muntanya resseguint el corriol. Per passa, una lletra regalimant com suor; per metre, la paraula creant el cercle; amb cada baula, la cadena s'allargassa deixant el rastre del teu calvari.
El cim ha completat el recompte en quan has llençat la paraula al vent arrencant-te-la de les entranyes, i aquest te l'ha acceptat en el voleiar dels cabells que mai han comprès la necessitat de tisores.
Ets lliure... T'has desprès del lligam pel camí tortuós, que ara és tan sols visible en el serpentejar de les petjades ferides. Inspires.
I en fer-ho, però, un cop de vent inesperat, traïdor, t'ha fet empassar l'eco del mot fins a clavar-te'l.
Estossegues. No el vols... No... Plores... Com voler-lo si fins el vent el repudia?

dijous, 11 de febrer de 2016

Curt 382. Retòrica defensiva.

Més fixament no et pot mirar. L'immòbil interrogant li redissenya les celles i exigeix amb rictus petrificat que et pronunciis. No t'hi pots negar, així que inspires arrodonint pulmons, per expirar paraules inflades amb pretensió de fermesa.

dimecres, 10 de febrer de 2016

Curt 381. Els éssers buits.

Tot ha fallat.

Les dades els corroeixen amb autosuficiència infundada que escampen com petits Einsteins repentinats.

Aquestes són com una capa de maquillatge que els empastifa recobrint-los amb l'estètica dadaista desitjada, una pel·lícula de guix que, com closca d'ou, en trencar-se desclou les veritats amagades.

Però dins seu només hi ha
clara
destriada
sense rovell.

Són màquina
                        amb pretesa ànima,
són argument sense                           fons,

són buit massa MASSA ple.

dimarts, 9 de febrer de 2016

Curt 380. El toc final.

Li caldria un xic de màgia, com un toc de carícies dolces com torró de yema, la resta vindria sola.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Curt 379. Obsessió grisosa.

És negre com un tornado de sutge. Per què redéu s'entesten en justificar-lo amb arguments grisosos que pretenen vendre'l com un llenç immaculat?!

diumenge, 7 de febrer de 2016

Curt 378. Bressol d'incendis.

Tens la sensació que camines per un fil de llums nadalenques que fa massa haurien d'haver apagat.

Cremen com la ràbia que et contorba.

No pots esquivar-les.

La sola del calçat és material conductor.

La cremor et repta.
La deflagració bombeja sang,
és una manxa atiant-te.

Ja és a l'alçada dels malucs.

Trenta centímetres més...
i estaràs perdut...

Com aturar-la, no?

dissabte, 6 de febrer de 2016

Curt 377. Fascinació.

S'ha girat en notar com li tocaven la coroneta a causa de la frenada. I de l'impacte se t'ha arrapat a les cames. Té les parpelles tan esbatanades que la corva del globus ocular es mostra completament.

Et mira. La mira. L'assenyala. Ara és també la boca qui bada sense límits físics, doncs ha alçat la seva maneta per a comparar-la amb la culpable de l'ensurt. Brutal, li llegeixes als llavis.

El vagó s'ha tornat a aturar i, entre entrades i sortides, la mà s'ha mogut deixant-li entreveure el cim de l'home encorvat que, com un devot pietós, no gosa tocar el cel, però l'acaricia amb els cabells. Del més profund de l'admiració li ha brollat un oh tan poc dissimulat que l'home s'ha mig tombat. I allà, en un bosc de cames estressades, hi ha trobat aquests ullets seus tan a vessar de fascinació.

divendres, 5 de febrer de 2016

Curt 376. Gravitació.

No era pas qüestió de malhumor, ni tan sols d'una transitòria ràbia vers el món, la culpable era la gravetat! Sempre persistia en penjar-se-li d'ambdues comissures desdibuixant-li el somriue que no pas pretenia estalviar-se.

dijous, 4 de febrer de 2016

Curt 375. Abraçada en blanc.

En entrar i respirar el garbuix de gargots, t'ha fugit un "quin dia, pobra" cavalcant un sospir. L'oxigen està tenyit d'elements cromàtics primaris que ella ha anat repartint amb el diòxid multicolor des que ha arribat.
T'hi has acostat, la mirada que t'ha interceptat és el negre resultant d'una paleta saturada. Li has acariciat la galta,  a la pell una pasterada de deixalles pictòriques li enllefisca el semblant.
I l'has abraçada, fort, com si fossis un llenç en blanc, per xopar-te amb l'excessiu tint i retornar-li tota absència de la gamma de capficaments.

dimecres, 3 de febrer de 2016

dimarts, 2 de febrer de 2016

Curt 373. Excel·lència.

Era extraordinària, ja és podien comprar un lot de gratadors, talc, o cremes calmants, perquè la naturalesa d'ella no afluixaria pas.

dilluns, 1 de febrer de 2016

Curt 372. Superposició.

Hi havia cases buides i cases amb ànima, aquella, però, tenia les parets injectades de regalims sobre rastres de degoteig que anul·laven les marques de pols d'anys ençà.