dijous, 4 de febrer de 2016

Curt 375. Abraçada en blanc.

En entrar i respirar el garbuix de gargots, t'ha fugit un "quin dia, pobra" cavalcant un sospir. L'oxigen està tenyit d'elements cromàtics primaris que ella ha anat repartint amb el diòxid multicolor des que ha arribat.
T'hi has acostat, la mirada que t'ha interceptat és el negre resultant d'una paleta saturada. Li has acariciat la galta,  a la pell una pasterada de deixalles pictòriques li enllefisca el semblant.
I l'has abraçada, fort, com si fossis un llenç en blanc, per xopar-te amb l'excessiu tint i retornar-li tota absència de la gamma de capficaments.