divendres, 12 de febrer de 2016

Curt 383. La Paraula rebutjada.

Has pujat la muntanya resseguint el corriol. Per passa, una lletra regalimant com suor; per metre, la paraula creant el cercle; amb cada baula, la cadena s'allargassa deixant el rastre del teu calvari.
El cim ha completat el recompte en quan has llençat la paraula al vent arrencant-te-la de les entranyes, i aquest te l'ha acceptat en el voleiar dels cabells que mai han comprès la necessitat de tisores.
Ets lliure... T'has desprès del lligam pel camí tortuós, que ara és tan sols visible en el serpentejar de les petjades ferides. Inspires.
I en fer-ho, però, un cop de vent inesperat, traïdor, t'ha fet empassar l'eco del mot fins a clavar-te'l.
Estossegues. No el vols... No... Plores... Com voler-lo si fins el vent el repudia?