dijous, 18 de febrer de 2016

Curt 389. Esmicolada.

Es pensa que l'odies, que l'enveges amb cada cèl·lula, que rabieges quan els pares li recorden què bona que és, què diferent a tu. Tens el cap recolzat a la paret que transpira els fums que regala xiuxiuejant a cor que vols als seus aduladors. I no pots sinó sentir pena, llàstima potser, per com tanta supèrbia, tant excés d'egolatria, s'ha cruspit la nena que reia, que s'enjogassava en descobrir el món amb tu.