dijous, 25 de febrer de 2016

Curt 396. Rastre de llum.

No podia ser que tot fos tan obscur. Però no podia negar obvietats. Cada raig solar es tenyia amb el negre del fum en suspensió. Les volves de sutge que flotaven entre el cristal·lí i l'horitzó emmetzinaven tot objecte al seu voltant. No obstant, aquella llum, per més enverinada que estigués, seguia lluint amb un orgull digne de les resistències més numantines.