divendres, 26 de febrer de 2016

Curt 397. El primer vol de la Papallona.

Primer gir.

Cercle perfecte, la jaqueta ha traçat el dibuix exacte del ritme corporal.

Alces una mà, després l'altra.

I les retornes a l'estómac on les creues i les fas ondular.

Gires mig cos, espatlla amunt, avall.

Mentrestant, espies amb lluïssor ocular els qui tens davant.

Segon gir.

Et desfas la cua al quart de circumferència, els cabells s'obren com un acordió entonant les notes de sorpresa.

Tocs de claqué.

De les carícies suaus passes a la percussió frenètica, i cada contacte sec amb el terra hi clava la pena de què t'has desprès.

Caderes del ventre.

Ressegueixes els punts cardinals amb un vuit infinit. Tot seguit els marques amb picats exactes. Els braços són manetes de brúixola.

Tercer gir.

Sobre la punta dels dits voltejes elevant el cos i arquejant el tors endarrera. Les extremitats superiors són ales de papallona trencant el capoll.

T'atures en sec.

Inspires.

Expires.

Inspires.

I esclates exultant en un Do que s'enllaça amb la resta de notes, i que acaben d'aturar els ulls que encara no sabien que ballaves al ritme del silenci de l'estupor, amb la cadència exacta de la llibertat al cor de la plaça.