dijous, 31 de març de 2016

dimecres, 30 de març de 2016

Curt 430.

Ets una fulla estriada en el clot d'una petjada fangosa. Sense pietat t'han placat contra la terra humitejada pels urins de la seva recreació.

dimarts, 29 de març de 2016

Curt 429. No només una pel·lícula.

Sou quatre parells d'ulls clavats fotograma a fotograma, repetiu diàlegs amb mirada desperta, i premeu el cor amb cada ensurt de l'estimat protagonista. Sou fidels a ell, i la seva història és vostra avui, ara, i sempre.

dilluns, 28 de març de 2016

diumenge, 27 de març de 2016

Curt 427. Gàbia de ciment.

Tenia la mirada esgarrapada de gris ciment. Quan obria els ulls els llacrimals exhudaven monotonia monocromàtica. Per això aquell moment era crucial, engrescador,... terrible.
Amb les parpelles tancades notava la capa càlida de sol primerenc, l'olor a brisa rosada regalimant-li als pulmons, el fressar de les fulles dels trèmols del camí. I, amb tot, temia obrir els ulls, l'esgarrifava la possibilitat d'encegar-se per un espectacle curull de tons de vida, per un horitzó massa llunyà... inabastable pels grillets de la gàbia de la quotidianitat.

dissabte, 26 de març de 2016

Curt 426. Ull per ull.

Se li ha regirat la sang.
Com a tu se' t va retorçar abans.
Com a l'altre se li va ennuegar, prèviament.

I demà, qui sap qui rebrà la recargoladora cadena amarada de roig rabiós sense sentit.

"Ull per ull", reclamen.

"Ull per ull..." murmures "... i el món s'assecarà sense sang".

divendres, 25 de març de 2016

Curt 425.

Aquella cara de pomes fastiguejades sempre li decorava les paraules. Aquells llavis propulsats eren un promontori escupidor d'autoelogis sibilants.

dimecres, 23 de març de 2016

Curt 423. Conductor temerari.

De l'ensurt has fet un bot al costat. I ara que n'has vist el responsable només tens ulls a la cara. El cotxet torna a agafar embranzida, i traient les pestanyes per la línia del manillar, el pilot riu en sentir riure el bebè que pica de mans, reclamant velocitat.

dimarts, 22 de març de 2016

Curt 422. Transició.

Mai més va tornar a tronar com ho va fer aquella nit. El paper de les parets va deixar de regalimar humitats, ja no necessitava escupir les miserables memòries. Ara es concentraria en retornar-te l'escalfor que tant t'havien escatimat.

dilluns, 21 de març de 2016

Curt 421. Ni rastre.

Tens la pell quallada, s'esverla com una capa de gel que ha rebut el cop de gràcia. Fins i tot, el cristal·lí se t'ha ressecat, com un mar mort per massa sal que et podreix. I per cada esquerda, per cada clivella, notes com se t'escola, com et succionen tota resta d'humanitat.

diumenge, 20 de març de 2016

Curt 420. Inspiració.

Et doldria la membrana que recobreix els pensaments si la perdessis, per això qualsevol superfície t'és bona, sense importar el tipus d'utensili, ni tampoc els individus que es transformen en ombres. És massa preciosa com per perdre-la, una joia que poliràs a base d'amorosir-la amb l'escriptura.

dissabte, 19 de març de 2016

Curt 419. Senyals.

Tanta senyal lluminosa t'ha ben estafat, has cregut que era la definitiva, però només era un neó fent figa.

divendres, 18 de març de 2016

Curt 418. L'ídol.

Has escupit a les vies.
"Victòria! Mira'm, mira'm!"
Ella babeja per tu. Avui, ho tens clar. Els ulls espantats t'idolatren.
"Ei, tranquil·la! Si que et cagues ràpid, tu!"
Somriu tapant-se els llavis, que tard o d'hora et menjaràs, amb mans tremoloses.
"La primera... vegada que jo em vaig... colar... vaig plorar"
Dius impostadament comprensiu. Es commou! S'ho ha empassat! Perquè collons esperar?! I te li llances a la boca.

dijous, 17 de març de 2016

Curt 417. L'instant pur.

És un instant especial, un segon perfecte, un gest d'espatlles, de cap, de celles, però amb una única mirada saps que estan llestos per començar la tasca.

dimecres, 16 de març de 2016

Curt 416. Nenes barbudes.

La desfilada de nenes barbudes t'ha decensisat. No queden homes, són nines pusil·lànimes amb vestimenta masculina...
Un pensament irrefrenable s'ha tornat en blanc i negre, en color tot just estrenat, i en aquells actors que miraven la càmera, amb posat orgullós, amb gest galan, amb ànima escènica.

dimarts, 15 de març de 2016

Curt 415. Traça amorosa.

Tanta frisansa desenfrenada..., ja poden fer ja, com no et tractin amb més cordialitat no penses pas obrir-te. Què és pensen, que per ser un tros de metall tens menys necessitat d'amabilitat?! Doncs que s'esperin desesperant d'impaciència!

Curt 414.

Tot allò era només sorra, i les seves petjades s'esfondraven en un desert massa gran per tan poca esperança.

diumenge, 13 de març de 2016

Curt 413. Al costat.

Com dues ombres fusionat-se sobre l'herba gebrada, heu començat a caminar entortolligant mans, enllaçats de cor.

dissabte, 12 de març de 2016

Curt 412. Escindit.

A la porta, amb un peu a cada costat del llindar, la realitat t'ha deixat ben estomacat. Ara t'aguantes arrepenjant l'esquena al marc, el cap alçat, els ulls blindats, la boca esgarrapant aire per a uns pulmons atabalats.

El peu dret és dins; l'esquerra, fora.
Aquí tot és silent, atemporal, irreal.
Allà el ritme s'esvera amb rellotges que marquen fets. Aquí hi sou la caixa i el teu pensament. Allà la vida i tots els ells aliens al teu dolor.

divendres, 11 de març de 2016

Curt 411. L'home roig, l'home verd.

Semblaria que la mirada taxativa de l'home rogenc hauria de ser suficient per aturar marees, però no, i el revolucionari no és fer-li cas, ni molt menys! Només esperits reaccionaris com el teu s'atreveixen a abraçar la norma i quedar-se immòbils, com qui juga a pica-paret, fins que l'ignorat homenet verd torna per deixar-vos un pas que li ha sigut usurpat.

dijous, 10 de març de 2016

Curt 410. Tríada instantània.

Només t'han fet falta tres instants.

Tot s'infla, com una panxa butida després de massa pa, de massa aigua.

Tot es tensa, com una corda de guitarra abans de la volta de clavilla letal.

Tot s'esfondra, com una pila bastonets de mikado rodolant en arriscar massa.

I ara, ni tan sols et trobes en la pols que hipnotitzada dansa al raig de llum.

dimecres, 9 de març de 2016

Curt 409. Set de sang.

De tant que havia oblidat excersitar-se el tenia entumit, però aquell era el límit de tota paciència i a la propera paraula, per inofensiva que fos, se li llençaria a la caròtida amb tota la ràbia que havia amansit amb els anys.

dimarts, 8 de març de 2016

Curt 408. Un dia qualsevol.

I t'has llevat com cada dia per posar-te a treballar, per tu cada dia és igual, per més que a aquest se'l vulgui tenyir de fictícies igualtats.

dilluns, 7 de març de 2016

Curt 407. Memòria musical.

T'has transformat en una criatura de l'ensurt que t'ha fumut la tonada; i sense adonar-te'n, per a sorpresa i espant dels altres passatgers, has començat a cantar-la com una ànima posseïda.

diumenge, 6 de març de 2016

Curt 406. Trossets d'impaciència.

Per sota la boina escoltes el parell de peus que ja tornen. En arribar davant teu et tiben amb força.
"Avi, avi, mireu si les trumfes són cuites!"
I et condueixen a la cuina, et marquen cada graó, cada moble, i mira que els hi vas posar tu, aquí!
Et talla un trosset de patata. El tercer de la tarda. Te l'acosta a la boca amb la forquilla.
"No, reina, encara són crues!"
I desfeu el camí al banc on et deixa per tornar corrents a remenar-les.
El sol t'escalfa les cames, hauràs d'aprofitar-lo, d'aquí cinc minuts, sis a molt estirar, ja sentiràs els passos de nou... No espera, somrius, ja torna... "Avi!"

dissabte, 5 de març de 2016

Curt 405. Banda sonora encallada.

Has evaluat la situació.
Notes una mancança creixent.

Primer, te l'imagines amb violins aguditzant notes, les afiles com un esmolet predint bon temps.

No funciona.

Potser només caldria projectar suaus puntejats de guitarra, però l'ànima heavy que t'habita s'exalta amb el contacte metàl·lic.

Massa punyent.

Qui sap, potser és més qüestió de bateria, però amb l'emoció t'has etzibat un redoble de baquetes al cor.

Res.

Seria tan senzill si portessis la banda sonora integrada per no confondre't entre el terror i l'amor!

divendres, 4 de març de 2016

Curt 404. A través de la finestra.

Has d'aixecar la persiana a l'hora establerta, però per què? Saps què t'hi espera: la fosca recargoladora d'ombres d'informe fisonomia.

El tedi et reté, qui vol tornar-s'hi a encarar... Cada mirada d'obscuritat és una riallada d'absurditat llençada amb virulència contra la minsa paret de palla que t'apuntala. Tot i així, ho has de fer. Ho fas.

Avui però, els ulls reculen afrontats, hi ha llum il.luminant l'ampit de testos erms. D'on surt? D'on és d'on prové aquest focus que us ha regalat els colors?

Has fet girar la maneta contra la seva voluntat, les frontises han cedit a grinyol per mil·límetre, i has tret el cap per la finestra.

T'ha sorprès la naturalitat amb que els porus entomen la brisa fresca i somrius empassant aire.

I de sobte, les rialles no són només teves, i el teu cap no és l'únic que saluda la claror, avall, amunt, la paret s'ha cobert de bonys amb cabelleres esbutllant-se. A dreta i esquerra, trobes complicitat il·lícita.

Heu fet l'impensable, heu obert la finestra, heu trencat el segell.

dijous, 3 de març de 2016

Curt 403. Porta a través.

Has decidit que aniràs passant, la porta té en tu una atracció que no esperaves, i ara que t'arriba l'escalfor solar a la punta dels peus, estàs decidit a desempellegar-te de la flaira a resclosit.

dimecres, 2 de març de 2016

Curt 402. L'heroi desgastat.

El mirall ha escupit el teu reflex,
els ulls tampoc no l'han acceptat.

No t'han deixat cap altra escapatòria,
has destrossat el maquillatge amb un sol traç.

Prou màscares diu el sabó,
prou personatges exclama l'aigua,
prou fingir et supliquen les mans.

dimarts, 1 de març de 2016

Curt 401. Pols de cor.

Has marxat sense mirar enrere, amb les llàgrimes esberlant-te, arrosegant un cor que s'esgarrinxa entre esbarzers de ciment i bull en mirada glacial.