dissabte, 12 de març de 2016

Curt 412. Escindit.

A la porta, amb un peu a cada costat del llindar, la realitat t'ha deixat ben estomacat. Ara t'aguantes arrepenjant l'esquena al marc, el cap alçat, els ulls blindats, la boca esgarrapant aire per a uns pulmons atabalats.

El peu dret és dins; l'esquerra, fora.
Aquí tot és silent, atemporal, irreal.
Allà el ritme s'esvera amb rellotges que marquen fets. Aquí hi sou la caixa i el teu pensament. Allà la vida i tots els ells aliens al teu dolor.