diumenge, 27 de març de 2016

Curt 427. Gàbia de ciment.

Tenia la mirada esgarrapada de gris ciment. Quan obria els ulls els llacrimals exhudaven monotonia monocromàtica. Per això aquell moment era crucial, engrescador,... terrible.
Amb les parpelles tancades notava la capa càlida de sol primerenc, l'olor a brisa rosada regalimant-li als pulmons, el fressar de les fulles dels trèmols del camí. I, amb tot, temia obrir els ulls, l'esgarrifava la possibilitat d'encegar-se per un espectacle curull de tons de vida, per un horitzó massa llunyà... inabastable pels grillets de la gàbia de la quotidianitat.