dissabte, 30 d’abril de 2016

Curt 461. Pols de Sang.

Quan has arribat aquest matí no pensaves pas quedar-te, però t’ha acorralat i, ara, arraulit contra el mur de pedra, pregues. Ell és fora, et busca. En sents la fressa pels carrers de llambordes salvatges.
Les quatre cases a la llunyania t’han sembrat temptacions a l’ànim. El llogarret buit era una delícia per a redescobrir. Ara, però, maleeixes la curiositat que t’ha reptat espina amunt, controlant-te amb una voluntat massa nostàlgica.
Es fa fosc, un parell de fanals carregats de teranyines teixeixen la penombra. Et crida. I al so de les petges feréstegues, sil·labeja un nom que havies oblidat. Voldries ser un roc més del mur on t’arrapes, la tensió als genolls te’ls està tornant lítics.
No creus poder escapar. El silenci és espès com el record dels ulls que et cerquen..., que et sotgen. Ja no estàs sol al miserable casal. T’ho diuen els ulls que t’esgarrapen des de la fosca.
Tu.
T’etziba amb batecs secs.
Tu.
Respons amb altivesa irrevocable.

I abans d’arribar a les mans, encara tens temps de mirar per darrera vegada la parricida cicatriu que et va costar la sang.

divendres, 29 d’abril de 2016

Curt 460.

És impunitat pura, i res, res, és a les teves mans, doncs ets un desperdici que batega al seu plaer...

dijous, 28 d’abril de 2016

Curt 459. D'un tren entrant.

I tot i que ja no hi sigui l'avi, cada primera llambregada al tren quan et fa prémer-li la mà, com la nena, ara ja adulta, que somnia en dracs que mai van ser.

dimecres, 27 d’abril de 2016

Curt 458. A contra batec.

Notes el batec als artells...
El cor no conté sang, ja...
Tot és a punt, un segon, dos...
I les mans s'alçaran en sonar el darrer rampell.

dimarts, 26 d’abril de 2016

Curt 457. Primmirat.

Quan l'has obert has dubtat si menjar. L'olor a concentrat s'ha espargit per l'habitació amb desesper; realment, fa molt que van empresonar aquest troç mins de sustent. No obstant, un ronqueig queixós et reclama atenció des de les vísceres.

diumenge, 24 d’abril de 2016

Curt 455. Carrincló per necessitat.

T'ho has tornat a mirar,
potser hi ha un xic massa de rosa,
un número lleugerament exagerat de cors,
una exaltació floral desmesurada...

Tot i que,
reconsiderant-ho,
un excés de cursilera
tampoc et vindrà malament per l'ocasió!

dissabte, 23 d’abril de 2016

Curt 454. Inseparables.

En un bloc de plastilina on dos colors s'han tornat tan indestriables com vosaltres, hi has clavat la rosa. Al costat unes pàgines encara per descobrir, esperen pacients la pausa de l'amor.

divendres, 22 d’abril de 2016

Curt 453. Una caixa per l'oblit.

L'has depositat entre les quatre parets d'acer. Mentre tancaves la porteta t'has permès el darrer sospir, l'últim somriure, la llàgrima final, que deixaràs que es deleixi de la caiguda lliure.

Has fet girar la roda marejant les combinacions, i has cremat el paper on d'impuls havies anotat l'única necessària. Desitges que aquest cop la desmemòria et sigui tan eficient com sempre.

dijous, 21 d’abril de 2016

Curt 452. Aparences perdudes.

Havien sobreexplotat
TANT
la hipocresia que
cada nou intent
era vòmit fètid amb excés
de perfum (ferum).
I aquest
ja no ocultava la floridura
que els era
                       p
                         e
                            l
                              l.

Curt 456.

I la pluja plora silencis que mai compartiràs.

dimecres, 20 d’abril de 2016

Curt 451. Esgarrapant segons.

El rellotge s'entesta en avançar.
I tu, desvalgut d'atemporalitat, t'aferres a la maneta per esgarrapar-li els breus segons de molt.

dimarts, 19 d’abril de 2016

Curt 450. Sota un cel perfecte.

"Si les nits duressin vint-i-quatre anys, buscaria el cel perfecte per compartir-la amb tu", li has xiuxiuejat a cau de cor.

dilluns, 18 d’abril de 2016

diumenge, 17 d’abril de 2016

Curt 448. Els ulls del record.

"Quins ulls!", li has dit. Ella somriu, "Sí!".
Ara la mires a ella. És commoció dolça que llegeix l'exacte pas dels anys en els ulls de la fotografia. Li agafes la mà, una llàgrima s'escapa fins a fondre's en un inevitable somriure.

dissabte, 16 d’abril de 2016

Curt 447. Seccions.

Vius | per seccions | de [10] minuts,

les trobades () et sostenen -^- la VIDA,
les paraules  et donen l'alè ~~~,
les mirades t'activen {ON} la corda.

La resta...

"és"

... supervivència.

divendres, 15 d’abril de 2016

Curt 446. Fora de to.

Potser només és mig to, però mai havies sigut tan conscient de la dissonància de les vostres harmonies.

dijous, 14 d’abril de 2016

Curt 445. Albada.

El raig ha trencat els núvols, com un braç alliberant-se dels llençols, com un batec es deixondeix en apagar el repetitiu despertador. I tu, embriagat per la bellesa de l'albada, no saps com treure-te-la del cap.

dimecres, 13 d’abril de 2016

Curt 444. Tant i tan poc.

La resposta escueta, sagnant, t'ha estremit la pregunta. Tanta seguretat, tanta ignorància juntes... Tanta innocència pervertida.

dimarts, 12 d’abril de 2016

Curt 443. Massa sí per poc no.

De perquè sís i perquè nos categòrics les parets n'estan fartes, les teves orelles, però, encara esperen raons d'arguments àgils esgrimits amb elegància verbal i floritura adjectival.

dilluns, 11 d’abril de 2016

Curt 442. Decocció.

En una marmita massa urbana hi has creat l'elixir d'herbes digne d'una trementinaire.

diumenge, 10 d’abril de 2016

Curt 441. Vergonya.

Després de tot plegat, no podrien ni encarar-se al mirall, els deien. Tots aquells ulls tenien una lluïssor massa cristal·lina, massa delatora. Però què els importava. Ells eren poder, ells eren llei.

dissabte, 9 d’abril de 2016

Curt 440. Fora de lloc.

, t'han, regirat' les_comes,, ets una munió , de) puntuació. que avança; sense: sentit ni lò-gica aparent!?

divendres, 8 d’abril de 2016

Curt 439. Al pol oposat.

Amb pas ferm esveres els pardals que se sacien en bassalts que vessen. El seu vol és el teu marc victoriós; el seu esglai, la reacció escaient. I et vendries el què calgués, a qui més fosc fos, per tornar intrusos de tempestuosa indolència en pardalets espaordits.

dijous, 7 d’abril de 2016

Curt 438. Heroi anònim.

I només li ha calgut una mirada, un somriure ocular carregat de fe per aixecar-te del sofà, per posar-te en el camí dels herois.

Curt 437. Amb nova llum.

Els lliris han tornat, com un llumí incandescent, t'encenen el jardí per irisar-te la mirada després de tanta foscor.

dimarts, 5 d’abril de 2016

Curt 436. Final atípic.

No ets la típica silueta de cowboy, però en breus instants et fondràs amb el sol, sereu u amb l'horitzó.

dilluns, 4 d’abril de 2016

Curt 435. Raptats.

Heu arribat a tal punt que no sabeu si seràs tu o els llençols qui demanareu recompensa per alliberar-vos els altres de l'un.

diumenge, 3 d’abril de 2016

Curt 434. La pell esquinçada.

Ha sigut un instant..., has sentit com la tela cedia a l'estrabada. L'estrip t'ha punxat el cor. Amb les mans aferrant-se a la reticència més visceral, has buscat l'horror amb tacte atemorit. La ferida s'ha enfilat columna amunt esfilagarsant-te el teixit. Un bloc de sal s'ha llençat obrint-se pas, coent, a través del blindatge ocular.

Recordes l'olor del dia que te'l va comprar, els ulls com monedes de la dependenta, la il·lusió del primer regal, la innocència de les promeses primerenques... Com si fos ahir, com si no haguessin passat només set mesos.

Has anat amb cura de no agreujar la ferida mentre te'l treies. L'has dipositat a la taula, has provat de posar de costat els fils que ja no són u. Impossible. T'hi has girat d'esquena per repudiar el dolor que et foragita. Has hagut d'acabar marxant...

dissabte, 2 d’abril de 2016

Curt 433. Pols a mort.

L'has esclafada amb gust venjatiu. És la segona vegada, no se't tornarà a escapar, amb l'escombra l'aplanaràs abans de destriar-la en trobar el recollidor. Adéu, pelussa, adéu.

divendres, 1 d’abril de 2016

Curt 432. Després de la tempesta.

I de sobte el riu sobreïx la llera, el cabal calmós acaricia la passarel·la que s'ha tornat en un llit superficial, i sense calçat idoni us hi heu llançat com infants xipollejant d'alegria per la tornada de l'aigua.