diumenge, 3 d’abril de 2016

Curt 434. La pell esquinçada.

Ha sigut un instant..., has sentit com la tela cedia a l'estrabada. L'estrip t'ha punxat el cor. Amb les mans aferrant-se a la reticència més visceral, has buscat l'horror amb tacte atemorit. La ferida s'ha enfilat columna amunt esfilagarsant-te el teixit. Un bloc de sal s'ha llençat obrint-se pas, coent, a través del blindatge ocular.

Recordes l'olor del dia que te'l va comprar, els ulls com monedes de la dependenta, la il·lusió del primer regal, la innocència de les promeses primerenques... Com si fos ahir, com si no haguessin passat només set mesos.

Has anat amb cura de no agreujar la ferida mentre te'l treies. L'has dipositat a la taula, has provat de posar de costat els fils que ja no són u. Impossible. T'hi has girat d'esquena per repudiar el dolor que et foragita. Has hagut d'acabar marxant...