dijous, 26 de maig de 2016

Curt 487. Llop.

Aquella mirada...
t'ha esgarrapat la pell des de la cantonada.
T'hi has girat d'esquena.
La parada s'ha tornat un lloc hostil, i notes com els dos focs s'apropen encenent-se... per cremar-te.
T'has arrecerat entre dos passatgers, inconcients, que fugen el món xuclats per la pantalla.
Els ulls incendiats són a quatre passes, t'esgarrinxen la roba, t'estremeixen l'ànima...
El so del fre ha pausat el malson, i has fugit portes endins perseguida pels crits del conductor, ara has de recular?
Són a tocar de la porta,
t'has acostat tremolant a picar,
et mira,
et tapes amb la jaqueta,
el conductor t'interroga,
tibes roba d'on no n'hi ha,
somriuen babejant,
el conductor segueix pendent de tu, estranyat,
el sotges clamant amb silenci esfereït,
gira el cap,
fiquen un peu a dins, han començat la caça,
recules entrebancant-te,
criden...!
Les urpes encallades,
la mirada esclatant de fúria frustrada...
La porta l'ha atrapat,
i ara el conductor l'expulsa.
Plores.