dijous, 30 de juny de 2016

Curt 522. Entre el pic i la pala.

Les ferides que li van fer les havia tapades amb terra i sang, amb llàgrimes per crosta. I ara li oferien el pic i la pala... Agafar-los o no? El límit entre la bogeria i la valentia s'estava esborronant.

dimecres, 29 de juny de 2016

Curt 521. Per un mot.

I si amb tan sols un hola ha fet esclatar les papallones de la teva panxa en sincrònica dansa, què passarà quan et parli de nou?!

dimarts, 28 de juny de 2016

Curt 520. Només titelles.

Els cossos, com titelles repudiades per l'ànima, es pleguen sobre sí mateixos.
Tu, incapaç d'acció encertada, te'ls mires amb pupil·la petrificada.
En sacseges un.
No reacciona.
Els parles, pronuncies els noms com un encanteri antic..., sortilegi inútil, estèril...
I t'hi asseus al costat deixant-te bressolar pel moviment inexistent, alè inert.

Curt 519. A vessar.

Tens la boca de l'ànim regirada,
ja no creus poder empassar més.
Cada bocada t'és com una cloaca residual...
Prou, ja n'estàs tip!
Fart de tant categorisme...
Fastiguejat de tanta autocomplaença...
Mitja gota d'egolatrisme et farà vomitar.

diumenge, 26 de juny de 2016

Curt 518. Herald de males notícies.

L'àvia et deia que el telèfon mai li havia portat res de bo, menyspreable màquina infernal que feia córrer males notícies... Quanta raó! Tot i que ara, els mals auguris t'etziben coces des de la gran i descontrolada xarxa.

Curt 517. Reacció fatal.

La pols es regira al raig de llum que esquerda l'escena com un encanteri que exorcita la pena. Un actor jeu a terra, inert, al cercle delator. A la dreta, l'ombra deixa caure el punyal amarant de la vida que li ha guanyat. A l'esquerra un plor, un crit, un plany, i el silenci d'un centenar de culs garrativant-se.

divendres, 24 de juny de 2016

Curt 516. Llum nova.

La flama jeu mansa entre guspires trapelles.
La rauxa s'ha calmat i ara recupera forçes mirant com l'horitzó reneix amb rajos incendiats.
I tu, neta de penes, t'acaricies el propi ànim, encoratjant-lo, apaivagant la temença que tanta claror pot causar.

dijous, 23 de juny de 2016

Curt 515. Destí ardent.

I, a la fi, ens reconeixerem des de l'altra banda de la foguera,
sota la mateixa lluna quasi plena,
tocats per la mateixa estrella.

dimecres, 22 de juny de 2016

Curt 514. Vade retro!

Abans de tancar la porta li has dedicat una darrera ullada, amb monòtona sincronia t'amenaça amb el contra batec del temps. Acciona les manetes desesperat, proclama tempus fugit per acovardir-te. I tu somrius amb un carpe diem tan sincer, que ni l'esfera més perfecta et farien recollir el rellotge del prestatge on l'has abandonat. Vade retro!

dimarts, 21 de juny de 2016

Curt 513. D'un insecte inútil.

No li pots treure els ulls de sobre,
coix, desorientat, aliè...
Ressegueix el mur transparent
i aquest el deleix
amb boscos i verdor,
amb aire i sol...

És el miratge perfecte
del desert de cristall i metall;
presó veloç...

T'hi aproximes amb respiració silenciosa,
moviment cautelós.
Si tan sols poguessis obrir-li la finestra! Els ulls miren,
cobejosos,
el martell d'auxili.
Et seria tan fàcil...!

Però, per què fer-ho...?

Observes el miserable insecte.
Té les ales trencades,

com tu...

dilluns, 20 de juny de 2016

Curt 512. Al lloc exacte.

Amb la mirada rere el vidre entelat de les ulleres es repetia amb melangiosa lletania, espera'm a la cantonada, a la cantonada, allà, allà!, aquí, just aquí, t'esperaré.

diumenge, 19 de juny de 2016

Curt 511. És qui.

És un bategar veí
                        qui bombeja al teu cor.
És un alè germà
                 qui t'infla els pulmons
                                        quan te'n manquen ganes.
És una mà amiga
                    qui amb toc pur
                                          et revifa les passes.

És un bes a l'ànima qui,
                         en tornar-se tu,
                             et transforma en ell
                                 per reflectir-te
                                     dins teu.

dissabte, 18 de juny de 2016

Curt 510. Cop, Robocop.

Per alfabètic i numeral ordre esgrimeixes destresa en sèries mil·limetrades. Ets com un Robocop delerós del negre perfecte d'una diana magistral. L'equilibri, però, rau en el murri desori que t'és l'aliat més preuat.

divendres, 17 de juny de 2016

Curt 509. Ja no m'importa.

"Eureka! La Solució!"
Introdueixes el cap pel forat i somrius.
"Endavant!"
Veus llum a l'altra banda.
Tot té un to més viu,
més intacte.
"A la fi!"
Tot llisca.
S'esmuny.
"Avall, avall!"
Ja res podrà fer-te mal.
Res resistirà el pendent vertiginós de la capelina.

Curt 508. Dues de res.

"Et queden només dues mirades per seduïr-me", li has declarat entre pestanyes.

dimecres, 15 de juny de 2016

Curt 507.

Observes l'univers atrapat entre les seves parpelles, la pupil·la és un forat negre succionant la ràbia, engolint la pena que el somriure esquiva.

dimarts, 14 de juny de 2016

Curt? 506. Silenci...?

No hi ha res que puguis recordar,
res que t'hagi trencat,
que t'hagi fet xixina,
t'hagi esbotzat,
anul.lat...

Res,
que t'hagi callat,
que hagi cosit els teus llavis,
que hagi ofegat les paraules en dolor pur,
que t'hagi emmudit a fons perdut...

I aquella dona,
embolcallada pel mocador,
de mirada neta, delatora, cruel,
no troba motius per parlar i,
des el silenci, t'ha ofegat amb el crit mort.

dilluns, 13 de juny de 2016

Curt 505. D'un no-pollastre.

L'olor t'ha alçat en creuar la llinda i et duu en peregrinació catàrquica a l'altar culinari d'on, saps, prové la flaire. Alhora, l'estòmac t'entona càntics primitius per agraïr la gràcia del pollastre. Aquella olor salada, amb l'exacte punt de socarrimat, et dibuixa graelles al pensament babejant de les teves ganes.
I ha sigut llavors, just quan et recreaves en el sabor a llimona i sal, en el cruixir de la pell saborosa, quan has entrat a la cuina...
Oh, destí funest!
Il·lusió traïdora!
Maleït siguis fat enjogassat que t'enrius dels sentits!

I allà, palplantada, mirant-te encuriosida, la tieta en plena acció depiladora a foc i gas.

diumenge, 12 de juny de 2016

Curt 504. Tabú.

Un "Exacte..." traïdor (!)
se t'ha esmunyit entre les dents -serrades-
És la veritat que t'has estat negant,
la pena que t'amagues,
que t'ofega,
t'anihila.

dissabte, 11 de juny de 2016

Curt 503. Com una llavor.

Com una llavor expel.lida per la planta, has fugit porta enfora, camí enllà, cap al bosc, a la recerca d'una clariana on plantar l'excés d'estrès.

divendres, 10 de juny de 2016

Curt 502. Ànima trapella.

I aprofitant l'encanteri amb que el diari ha subjugat el professor, fas moviments espasmòdics per captar el còmplice que seu a la teva esquerra. "La dos, la dos", li xiuxiueges entre rialles i nerviosisme. Qui t'hauria dit que les canes et tornéssin tan agosarat!

dijous, 9 de juny de 2016

Curt 501. Delícies gustatives.

Obres la boca que ja salibeja per la vista, aquest esmorzar és delicatessen pura! I amb la primera mossegada voleies enllà mentre assaboreixes l'entre pernil de pa, com qui fa una malifeta, com qui torna a tenir cinc anys.

dimecres, 8 de juny de 2016

Curt 500. Dins del cercle.

Amb la barbeta al mentó i el colze gravat per les molles, els observes des de les bombolles enjogassades de cava. Formeu l'aliança única. Te'n fas creus de com d'altres us la menystenen. Només ments estrenyides poden asseverar que aquest cercle vostre no és perfecte.

dimarts, 7 de juny de 2016

Curt 499. Només la primera victòria.

Has accionat el difusor fins que d'ell només en quedava tos asmàtica. Allà on el baf ha caigut amb mortífera pestilència, la bèstia tigrada agonitza. La primera victòria és teva. Però no somrius. L'estiu serà llarg.

Curt 498. Un brot verd.

Estaves ja per llençar-la a les escombraries quan un brot verd ha trencat l'escorça decaiguda. Un brot verd! Serà una escusa per a segones oportunitats?

diumenge, 5 de juny de 2016

Curt 497. Sota les capes.

Amb la primavera exultant a l'altra banda de la porta l'obvietat t'aclapara, és hora de desempallegar-te de les (capes) marronoses que has fabricat durant el llarg hivern; són {escates} escamoses d'arrodoniments esmolats, són una >cota< de punxes que ja no necessitaràs. Però et són tan familiars, tan estimades! T'han sigut cau i llar, qui sap si també crisàlide }I{.

dissabte, 4 de juny de 2016

Curt 496. Campanades a res.

Del graó estant el tocar del campanar et sega. Has sumat dos tocs als esperats, i la porta segueix sent un ermot silenciós; ni rastres d'ombres per l'escletxa d'arran de terra, ni timbres frisosos de xafarderies veïnals.

divendres, 3 de juny de 2016

Curt 495. A un pentagrama de distància.

Entre els dits subjectes el fil musical.
En diagonal, veus com un peu marca el ritme de la bateria dels teus auriculars. Et sembla increïble. És possible?
Li busques la mirada, necessites assegurar-te'n, però està perduda entre les notes que us separen. Et concentres, de nou, en el batec acústic.
Absorta en un món de blancs i negres, de línies paral·leles desenllaçades, obres els braços de la imaginació per provar d'escalar les notes que t'enllacin al seu pentagrama.

De sobte els armònics s'amplifiquen en tonalitats riques, vibrants, brillants. Reobres els ulls al món, el peu s'ha aturat; els ulls, però, compten els batecs del teu peu.

dijous, 2 de juny de 2016

Curt 494. Escissió.

Tens el dit sobre la tecla □;
un polígon blanquinós erosionat de picar nErvióS, HISTÈRIC .
Rellegeixes el text.
Cada coma és al seu lloc,  >, <
cada acce 'nt,
cada  .  punt .  suspensiu . 
Amb el tou mesures la tecla □.
Amb l'ull ⊙ et qüestiones ¿? la [rectangular] allargada que li és veïna del pis de ^ sobre.
El dubte}{ et tempta,
l'emoció t'encarcara ◇.
Prémer-la o no ●○.
Enviar-lo o no ○●.
Destruir-lo o no.

dimecres, 1 de juny de 2016

Curt 493. Qüestió de paraules.

"Tens dos minuts", li has aclarit. Per la seva ment, t'és obvi, desfilen paraules per la passarel·la dels afalacs. Quina pensa reutilitzar per engalipar-te, és encara un misteri.