diumenge, 5 de juny de 2016

Curt 497. Sota les capes.

Amb la primavera exultant a l'altra banda de la porta l'obvietat t'aclapara, és hora de desempallegar-te de les (capes) marronoses que has fabricat durant el llarg hivern; són {escates} escamoses d'arrodoniments esmolats, són una >cota< de punxes que ja no necessitaràs. Però et són tan familiars, tan estimades! T'han sigut cau i llar, qui sap si també crisàlide }I{.