dilluns, 13 de juny de 2016

Curt 505. D'un no-pollastre.

L'olor t'ha alçat en creuar la llinda i et duu en peregrinació catàrquica a l'altar culinari d'on, saps, prové la flaire. Alhora, l'estòmac t'entona càntics primitius per agraïr la gràcia del pollastre. Aquella olor salada, amb l'exacte punt de socarrimat, et dibuixa graelles al pensament babejant de les teves ganes.
I ha sigut llavors, just quan et recreaves en el sabor a llimona i sal, en el cruixir de la pell saborosa, quan has entrat a la cuina...
Oh, destí funest!
Il·lusió traïdora!
Maleït siguis fat enjogassat que t'enrius dels sentits!

I allà, palplantada, mirant-te encuriosida, la tieta en plena acció depiladora a foc i gas.