dimarts, 28 de juny de 2016

Curt 520. Només titelles.

Els cossos, com titelles repudiades per l'ànima, es pleguen sobre sí mateixos.
Tu, incapaç d'acció encertada, te'ls mires amb pupil·la petrificada.
En sacseges un.
No reacciona.
Els parles, pronuncies els noms com un encanteri antic..., sortilegi inútil, estèril...
I t'hi asseus al costat deixant-te bressolar pel moviment inexistent, alè inert.