diumenge, 31 de juliol de 2016

Curt 553. Temps paral·lels.

La veies passar amb el cubell a vessar.
Maleïda galleda, com pesa.
Li somreies quan passava banc enllà.
I aquest què coi vol?
Retallava un arc d'educació desganada mentre li desitjaves bon dia princesa.
Quina angúnia...
En un parell d'ocasions s'havia girat de reüll.
Quin perdulari!

Seus al banc, esclava del reuma.
Feia anys que no trepitjaves aquestes llambordes.
Quin senyor!
El bastó et sosté quan afluixes el pas i et centres en el banc.
Somrius, t'allises bata i cabells descolorits.
Fites la vella que flirteja ensenyant les puntes de la combinació.
Obres els ulls sorpresa i esclates: "Ens coneixem!"
"Ens coneixem?",  recules de dubte.

Curt 552. Esperes i equívocs.

Per què mai sentia la rauxa de l'edat? Què ho feia que esperava amb paciència de dubtosa calma el moment inexacte de l'acció?

Curt 551. Plat fred.

Jugava amb la decisió com qui fa malabars amb un llapis exhaust d'avorriment. Quan li plagués, l'aturaria, i envigorit d'orgull, l'esgrimiria per donar-li l'estocada final.

dissabte, 30 de juliol de 2016

Curt 550. Retrobar-te.

T'hi has llençat amb la ment buida i el cos entregat. El tacte, suau i perfumat, t'ha embolcallat en abraçada sincera en reconèixer-te les corves, la postura, el respirar. I en tres segons heu sigut u, fonent-vos en son plaent, llençols que ja són pell, pell que es fa dorment.

divendres, 29 de juliol de 2016

Curt 549. Absort.

En un escriptori, on les fustes són ocultes rere paper i lletres, hi fumeja una tassa en perfecte harmonia amb el pensar del cervell que col·lecciona idees de tinta mirant embadalit la posta d'un sol massa atrafegat.

dijous, 28 de juliol de 2016

Curt 548. Món sord.

Les orelles se t'han esporuguit, i han ordenat a tots els pèls que es fessin agulles. Perquè, què és això que no escolten?
Un buit inaudible ho emmetzina tot, és com si fos fosc, i de tan negre ja ni reconeixes la pròpia veu.

dimecres, 27 de juliol de 2016

Curt 547.

Dues lletres s'entortilliguen amb efluvis etílics i et ballen entre els llavis mentre proves de dir-li bona nit.

dimarts, 26 de juliol de 2016

Curt 546. Comiat.

No ploreu per mi.
Ni gemegueu.
Ni llenceu improperis de ràbia a la incomprensió.
Alceu càntics al meu nom.
Alegreu-vos, somrieu, balleu!
Ara sóc lliure.
L'ànima se m'ha fet plena,
i ja sé volar.

diumenge, 24 de juliol de 2016

Curt 545. No més...

Al pis de dalt ja no hauria més passes, ni més arrossegar cadires, ni més riures de què queixar-se.

dissabte, 23 de juliol de 2016

Curt 544. Cantonada de poder.

Des d'una cantonada d'estratègica envergadura, escaneges el dia a dia de la vil·la; n'assaboreixes les novetats, les selecciones amb gust exquisit, les col·lecciones com joiells d'orfebreria irrepetible, per després regalar-les en degoteig constant als compradors habituals.

dijous, 21 de juliol de 2016

Curt 543. Perspectiva.

Mai havies sentit un silenci tan ple de vida com quan vas observar-la des dels mil tres-cents metres en ple vol de colom.

dimecres, 20 de juliol de 2016

Curt 542. L'últim missatge.

Sota un sostre de fulles tupides avanceu al galop. La terra humida et regala olor a nou, les roderes clavades a les roques negres et parlen de traginar d'antic, mentre avances aferrant-te a les regnes, colpejat per la crinera, sabent que el despatx crema al sarró.

dimarts, 19 de juliol de 2016

Curt 541. Nit d'estiu.

Una copa a les mans.
Tot és fosc.
Només ella irradia força.
Només d'ella t'arriba l'escalfor.
A l'hamaca on jeus t'has cobert amb una flassada,
I glop a glop, assaboreixes vi i lluna,
Absorbeixes vida i llum.

dilluns, 18 de juliol de 2016

Curt 540. Canícula.

De cul quadrat, ment en blanc, dit de comandament rítmic, i badalls d'obertura lunar la saleta n'està plena. Oh, dolça tarda d'estiu que regales mandra i temps per gaudir-ne!

diumenge, 17 de juliol de 2016

Curt 539. Les dotze en punt.

En la distància, ressonen les campanes anunciant el canvi de dia, i tu dels llençols estant t'ofereixes a la foscor, et dones a la calma, et rendeixes als somnis.

Curt 538. El ritme del torn.

I mentre l'admires hipnotitzada tens la sensació que la vida, tota, és a les mans del torner; el temps és el ritme de la dansa del peu al pedal. Tota creació és armonia inesperada i tota imperfecció innata del material impur es deixa modelar amb resistència contra perseverança amorosa. I tot resulta bell, res importen les imperfeccions inicials.

divendres, 15 de juliol de 2016

Curt 537. Caçats.

Per una finestra estratègicament oberta la remor del motor us ha fet pessigolles a l'oïda per cridar-vos l'atenció, i en treure els caps els heu vist de puntetes, girant la cantonada, amb el somriure ple encallant-se en veure que els heu enxampat en plena incursió silenciosa.

dijous, 14 de juliol de 2016

Curt 536. Carència.

L'absència t'entumeix les cèl·lules,
el buit et formigueja el tacte...
Et corprèn pensar com un temps tan exprimit,
tan a vessar d'instants jeroglífics,
et tornen en el mitjó ressec que,
fa massa,
espera la parella al tendal...

dimecres, 13 de juliol de 2016

Curt 535. Una olor especial.

Tot plegat feia un tuf un xic especial, com d'un bon àpat ja paït que fuig del cos, ara només calia esperar d'on bufaria el vent per a prendre la decisió correcta.

dimarts, 12 de juliol de 2016

Curt 534. Ulls v/bells.

Un polsim d'alegries, una cullerada de penes, i un bon cullerot d'esgarrapades massa d'hora, aquest era l'aiguabarreig que li navegava entre les pupil·les i un iris que encara gosava somniar.

dilluns, 11 de juliol de 2016

Curt 533. D'un banc orfe.

Has pujat la costa fins al banc de pedra, t'hi has assegut arrossegant un sospir que ni rastreja cansament però vessa pesar. "Ja no hi és", murmures. "Ja no hi és..."

diumenge, 10 de juliol de 2016

Curt 532. Un banc enmig del bosc.

A la dreta jeu el bastó, a l'esquerra un diari avorrit de tenebres mediàtiques, i al bell mig tu, assegut, observant el bullici matutí poblatà des del balcó privilegiat ocult entre els arbres, perfumat per l'espernellac. Encuriosit espies tota ànima que va i ve, i delerós busques un caminar, una mirada que des de la distància, múrria com sempre, et dirà que l'esmorzar serà a punt en quinze minuts.

dissabte, 9 de juliol de 2016

Curt 531. L'orígen d'una espècie.

"Ben mirat", t'ha dit mentre l'observàveu a través de les parets de vidre, "no està malament del tot".

Ha fet una pausa intensa, l'has mirat, fa aquella cara.

"Primer, tens l'efecte organitzador de compulsiu exhibicionisme que el fa un individu digne d'estudi. I segon, la ingent acumulació de capes concèntriques que l'embolcallen com a un capoll amb masses secrets, podridures i espines. Vaja tot un especímen digne del zoo!".

Riu.

"Bé, la gàbia la tenim!", et pica l'ullet, "i el nom! Homo postureoensis encapullatus!".

divendres, 8 de juliol de 2016

Curt 530. Retrobar-se.

Feia TANT
que no veies el voleiar dels pollancres...!

Cada fulla és un esperit lliure, independent,
com un record,
un eco,
que et sacseja [ECO] de
puntetes {v} a puntes {^},
que esclata enfora )i(,
(Eco)
exultant endins,
com la mirada juganera d'anys enllà
{ec...o}
que encara té ganes de copiar-se't...

que encara té ganes de copiar...

dijous, 7 de juliol de 2016

Curt 529. Tarda de tempesta.

Rere un vidre esquitxat de tempesta, un rei s'enroca davant l'ofensiva blanca sota l'atenta mirada de quatre ulls que han dut el temporal al tauler bicolor.

dimecres, 6 de juliol de 2016

Curt 528. Per un gorg.

Heu arrossegat el tronc pendent avall, cap al gorg, just allà on heu amuntegat la sorra per engrandir la bassa; és com una presa d'engineria puntera. El coloqueu al centre i el colgueu amb terra. I en anar acabant mireu com l'aigua puja, i els ulls se us omplen de bany i xipolleig i bomba des del roc de dalt.

dimarts, 5 de juliol de 2016

Curt 527. Canalla.

Heu fugit en direccions oposades rient amb histèria debordada però silenciosa, el cor us batega tan intensament que sentiu el tambor desbocat eixordant-vos l'enteniment, la por us ha cobert el cos amb una suor tan fina com la punteria providencial que heu tingut.
I cada vegada més lluny sents els crits de la vella, potser escaldada per l'olla que li heu fet caure, potser amb els ulls de boja inflats de ràbia, però ben segur recompensada per tot el seu amor.

dilluns, 4 de juliol de 2016

Curt 526. Espera.

Veus la tempesta com s'apropa. La remor  de trons de pertorbadora insistència no et fan recular. T'asseus al banc cobert d'herba, decorat amb teranyines, alhora que fixes els ulls als cims que tanquen la vall pel nord. I esperes la lluïssor amenaçadora dels llamps, la certesa que en breus instants, res et podrà salvar de la pluja.

diumenge, 3 de juliol de 2016

Curt 525. Confessió.

"El dia que em vaig convertir en una mala bèstia, jo encara no ho sabia", va afegir mentre xuclava la poca vida que li restava al cigar.

dissabte, 2 de juliol de 2016

Curt 524. D'un focus atrafegat.

En un pont il·luminat per un focus de groguenca intensitat, un voleiar incansable de bestioles insectívores s'escarrassen en feines que et resulten misterioses. Són vora les dotze, el seu moviment és tot el fressar al teu voltant, i observar-les és tot l'estrés que desitges.

divendres, 1 de juliol de 2016

Curt 523. A mig camí.

Té els ulls com plats. Et mira, no perd ni mig mil·límetre de moviment. "Oh!", et diu. I tu li aixeques les celles, li piques l'ullet, còmplice de grans veritats. "Mig any?!", somriu, "d'aquí a mig any tornaran els Reis!".