diumenge, 31 de juliol de 2016

Curt 553. Temps paral·lels.

La veies passar amb el cubell a vessar.
Maleïda galleda, com pesa.
Li somreies quan passava banc enllà.
I aquest què coi vol?
Retallava un arc d'educació desganada mentre li desitjaves bon dia princesa.
Quina angúnia...
En un parell d'ocasions s'havia girat de reüll.
Quin perdulari!

Seus al banc, esclava del reuma.
Feia anys que no trepitjaves aquestes llambordes.
Quin senyor!
El bastó et sosté quan afluixes el pas i et centres en el banc.
Somrius, t'allises bata i cabells descolorits.
Fites la vella que flirteja ensenyant les puntes de la combinació.
Obres els ulls sorpresa i esclates: "Ens coneixem!"
"Ens coneixem?",  recules de dubte.