dimecres, 31 d’agost de 2016

Curt 568. La coincidència.

Notes el cos estrany, inquiet, com quan el silenci mor, sec, a mitja nit, i a palpentes cerques estranys invisibles.
Una remor se t'ha instal·lat als timpans, un eco, cert, persistent, que et xiuxiueja veritat a cau de cervell.
Un aleteig batega, intens, fort,  i t'arrossega cor enllà, és un motor revolucionant-se, tímid, agosarant-se cap a impossibles.

T'incorpores de cop.
Escoltes el silenci serè de cervell i cor.
És... possible?

dimarts, 30 d’agost de 2016

Curt 567. Plecs de vida.

Ara, que jeu silent al teu costat, t'endinses en les ignotes trinxeres de temps que li ressegueixen el cos. Les acaricies amb dits intrigats, amb curiositat als temples bategants, amb confiança frisosa de desvetllar-li els secrets.

dilluns, 29 d’agost de 2016

Curt 566. Farcellet de cor.

Has recollit amb compte les miques esberlades de cor que se t'han desprès. Les has col·locades sobre el llençol fred d'absència i les hi has embolicades amb cura. Has abraçat el farcell, fruit erm, i amb forces tremoloses l'has enterrat entre llençols i jerseis oblidats al més pregon del bagul de les golfes.

diumenge, 28 d’agost de 2016

Curt 565. La darrera mirada.

T'has aturat davant l'infinit de carrers i gent i terrasses i font i trànsit. Observes amb el cor penjat entre dues llàgrimes.
No mires res en concret, però cerques retenir-ne l'essència, absorbir-la. Tot i que el paisatge t'és quotidià, has vist com s'agitava, s'apressava i, ara, ja no et veus en cor de seguir-li el bategar.
Has apartat la vista per mirar endins, el teu petit món de prestatges atapeïts de necessitats de darrera hora. Et sembla que cada una té nom propi, bé, ja no. Et gires de nou i amb el ferro als dits et penjes de la persiana, feixuga com l'enyorança que ja t'esgarrapa esquerpa.
I en el grinyolar de metall contra metall, cada centímetre et retalla el món, t'exacerva els records tancant-te en el teu irrisori regne de mancances, de buits, de cos i ànima jubilats.

dissabte, 27 d’agost de 2016

Curt 564. Viure per segons.

Has agafat els segons que se t'escolen per les puntes dels records i els has enfilat com macarrons pintats. Cada un llueix espurnes de l'ànima que traspuen i irradien felicitat irisada de temps tornasolat. Et lligues el collaret al voltant del coll. I amb els dits repasses moments i somrius a llàgrima pels segons que ja et són eterns.

divendres, 26 d’agost de 2016

Curt 563. De nou, aquí.

Les passes són les velles passes.
Els camins són els anhels del verd i el blau.
Les aromes t'inflamen alveols que ni els pulmons recordaven.
És força, és vida, ets tu.

Però..., per què t'havies amagat?
Com és que t'havies repudiat?!

dijous, 25 d’agost de 2016

Curt 562. Ferides de tinta.

Has llençat els fulls fets manyoc a la bassa que duu al salt, i has corregut sender enllà per veure'l caure entre escuma rabiosa i esclafar-se i fer-se bocins contra les roques. El text serà de nou lletres que vessaran ferides tinta, que el corrent guarirà, netejant-ne fins la pus infecte.

divendres, 12 d’agost de 2016

Curt 561. Una ombra a la carena.

Al trencall de la carena hi ha una ombra que observes des dels porticons aclucats.
Els tres xiprers de ben segur el convidaran, fa anys que donen la benvinguda a viatgers, que els ofereixen aixopluc en aquesta vall vostra tan esquerpa.
Ja baixa, coix, amb un balancejar-se inexacte, amb una cadència recurrent, amb un ritme gens desconegut.
T'afanyes cap a la porta, arrossegues forrellats i fusta, creues la porxada dels arbres i l'heura per sortir a la llum.
L'home és a mitja distància, dubta en veure't i s'aferra als boixos per no caure. Empasses aire. El mires, et mira.
Ben tornat, ben tornat,...

dijous, 11 d’agost de 2016

Curt 560. Pena sorda.

T'han trobat a trenc d'alba.
Estava arraulida contra el mur.
No estava sol.
Hem regirat el poble tota la nit.
Pobreta, amb el fred que feia...
T'han alçat de la glaçada llosa.
Només tenia les lluernes per caliu.
L'ha vista el petit de cal Gep.
Respirava?
No el deixeu sol.
Que què feia allà dalt!?
Era als peus de l'ermita.
Diuen que sí.
Tens un fil d'alè somrient que et relliga els ossos.
Hem batut el bosc trencant la fosca.
Uns braços t'han abraçat en una manta.
Li han preguntat.
No el deixeu sol!
L'han posat en un cotxe , la calefacció a tot gas.
Ens han dit que fa temps no hi toca massa.
El cotxe és fred, tornaràs a l'ermita.
Insistia amb que la hi deixessin.
Pobra! Tant de fred li ha aturat l'enteniment.
Està sol, sol...
No et deixen sortir del vehicle, tot i demanar-ho a crit ofegat.
Han comentat que estava cargolada.
La pell com cristall a un cop d'esberlar-se.
L'heu deixat sol!
Crides, increpes, maleeixes, la llengua t'és una medusa d'improperis.
Ens han dit que ha forcejat per fugir.
Les forces t'aixequen entre crits de sorpresa.
Hem hagut d'obrir la porta; ha corregut corriol enllà.
Ja vinc, ja vinc!
Era un fantasma, un ens quasi transparent que es perdia en la penombra del fullatge.
Veus l'ermita, la llosa, ell.
Un goig estrany se l'enduia, una pena negra, muda.
Ja sóc aquí, tranquil, ja no estàs sol.

dimecres, 10 d’agost de 2016

Curt 559.

Es va passar els anys anant recollint allà on els altres anaven tirant i del reciclatge se'n va fer una bona vida.

diumenge, 7 d’agost de 2016

Curt 558. Encanteri.

Un cos s'abraça a ell mateix i balla.
La llum dels estels és el seu envelat.
La música,
que li arriba des del poble,
es barreja amb el fressar
de les fulles i el riu.
I en segueix el compàs
amb passes àgils, gràcils;
els cabells al vent,
el murmuri dels llavis va en augment, exaltant l'encanteri,
obre els braços, i
en trànsit catàrquic,
els ofereix a l'aire carregat d'aromes,
ple de màgia,
a vessar d'esperança.

dissabte, 6 d’agost de 2016

Curt 557. Trencant el silenci.

El silenci t'acarona els timpans que, relaxats, s'apropen al bosc de fulles de remor a torrent i et fan avançar abduïda pel reclam sonor, per la cançó de bressol d'anys ençà, per les passes paral·leles que t'acompanyen.

divendres, 5 d’agost de 2016

Curt 556. La promesa pendent.

"T'ho prometo", t'havia promès, "t'esperaré encara que el sol estavelli les pedres".

Curt 555. Exhaust.

El cansament és una llosa que et deixa amb el cos entumit de tant de pes; el cor es desfà, líquid d'esforç, exhaust; la voluntat, lítica, és una, resistir.

dimarts, 2 d’agost de 2016

Curt 554. Perímetres.

Sou mots sinònims d'homòfona essència tot i que d'arrels receloses de la seva equidistància.