diumenge, 7 d’agost de 2016

Curt 558. Encanteri.

Un cos s'abraça a ell mateix i balla.
La llum dels estels és el seu envelat.
La música,
que li arriba des del poble,
es barreja amb el fressar
de les fulles i el riu.
I en segueix el compàs
amb passes àgils, gràcils;
els cabells al vent,
el murmuri dels llavis va en augment, exaltant l'encanteri,
obre els braços, i
en trànsit catàrquic,
els ofereix a l'aire carregat d'aromes,
ple de màgia,
a vessar d'esperança.