divendres, 12 d’agost de 2016

Curt 561. Una ombra a la carena.

Al trencall de la carena hi ha una ombra que observes des dels porticons aclucats.
Els tres xiprers de ben segur el convidaran, fa anys que donen la benvinguda a viatgers, que els ofereixen aixopluc en aquesta vall vostra tan esquerpa.
Ja baixa, coix, amb un balancejar-se inexacte, amb una cadència recurrent, amb un ritme gens desconegut.
T'afanyes cap a la porta, arrossegues forrellats i fusta, creues la porxada dels arbres i l'heura per sortir a la llum.
L'home és a mitja distància, dubta en veure't i s'aferra als boixos per no caure. Empasses aire. El mires, et mira.
Ben tornat, ben tornat,...