diumenge, 28 d’agost de 2016

Curt 565. La darrera mirada.

T'has aturat davant l'infinit de carrers i gent i terrasses i font i trànsit. Observes amb el cor penjat entre dues llàgrimes.
No mires res en concret, però cerques retenir-ne l'essència, absorbir-la. Tot i que el paisatge t'és quotidià, has vist com s'agitava, s'apressava i, ara, ja no et veus en cor de seguir-li el bategar.
Has apartat la vista per mirar endins, el teu petit món de prestatges atapeïts de necessitats de darrera hora. Et sembla que cada una té nom propi, bé, ja no. Et gires de nou i amb el ferro als dits et penjes de la persiana, feixuga com l'enyorança que ja t'esgarrapa esquerpa.
I en el grinyolar de metall contra metall, cada centímetre et retalla el món, t'exacerva els records tancant-te en el teu irrisori regne de mancances, de buits, de cos i ànima jubilats.