dimecres, 31 d’agost de 2016

Curt 568. La coincidència.

Notes el cos estrany, inquiet, com quan el silenci mor, sec, a mitja nit, i a palpentes cerques estranys invisibles.
Una remor se t'ha instal·lat als timpans, un eco, cert, persistent, que et xiuxiueja veritat a cau de cervell.
Un aleteig batega, intens, fort,  i t'arrossega cor enllà, és un motor revolucionant-se, tímid, agosarant-se cap a impossibles.

T'incorpores de cop.
Escoltes el silenci serè de cervell i cor.
És... possible?