divendres, 9 de setembre de 2016

Curt 573. Turba nocturna.

A vegades se sorprenia de quanta gent cabia en aquell llit seu.
A cada volta topava amb una mirada inquisitiva,
un nom li assaltava el son per deixar-lo nafrat,
un comentari l'exasperava com una grafia indesxifrable,
un mot es tornava en presó d'infinita espiral,...
Entortolligant-se, tots, entre llençols d'arrugues petrificades i cabells enredats de tant gir.
En ocasions, vacil·lava entre estrènyer aquests amants anihiladors de l'oníric regal amb força o abocar-los a l'abisme més enllà del matalàs, repudiant-ne fins l'essència.
Hi havia nits, però, que només somniava en malsons dormits anestesiant-li la corrua de fantasmes que li infestaven els llençols.