diumenge, 11 de setembre de 2016

Curt 574. Quatre anys al balcó.

Un troç de tela eixuta, esquinçada, descolorida, penja d'un balcó de molts. S'aguanta ferma gràcies a dues betes cosides a corre-cuita entre batecs plens d'esperança dos parells d'anys enrera.
Avui, voleia de nou alçant-se cofoia, deixant-se besar pel sol, i somnia que vola amunt, cel enllà, duta per la brisa, abraçada per la llibertat.