dimarts, 13 de setembre de 2016

Curt 575. Pèrdua.

Un paquet de mocadors
reposa
al costat de la finestra.
Tren i moviment
han oblidat
qui l'hi ha col·locat.
El paquet s'engoleix
en plors.
Però la celulosa
xucla
qualsevol rastre
de dolor.
Enyora l'home,
la nostàlgia li
secciona les capes
en pols,
i una tristor
blanca, buida, eixuta,
asfixia els deu presoners.
Ell els duia amb compte,
acariciava el plàstic,
i en ones dactilars
els feia sentir
preuats.
Per ell
eren porcions
d'esperança minsa,
de cèntims, potser,
però de futur.
Mes ara...
Hi ha un paquet
de mocadors a tocar
d'una finestra de tren,
deixats,
abocats a l'oblit,
destinats a la inutilitat.