diumenge, 25 de setembre de 2016

Curt 579. La Mala Sort.

Va venir furtiva, sota capa negra, ombra funesta de presagis malmesos.
Va arribar encesa, immersa en la violència de la pèrdua, en la solitud empresonada.
Va apropar-se't amb rostre juganer, traïdora, amb babes i giragonses a quatre potes;
per menjar-se't la lletra, odiada mes necessària, que era tall de cadenes, llibertat de malastrugança.

Però tu, bèstia sense rostre, reclamaves despòtica la meva carn, i t'aferraves tirànica al meu camí.
Com em reclamaven llibertat els batecs recargolant-se en sentir el teu pestilent pes!

... com fugir de tu, Mala Sort, que te m'aferres com heura, que em xucles la fortuna...

Però lluitaré.

Convocaré cos i ànima, dansarem en cercles sota el foc fred de la lluna, reclamarem l'embruix dels celestes, conjurarem l'essència de les herbes, per fer-te rastre, per fer-te res.