dimecres, 28 de setembre de 2016

Curt 580. Presències.

Els has tancat la porta als nassos després de llençar-los bocins d'improperis que duies desperdigats pel pensament. "Han tornat... han tornat,..." és la salmòdia que et vagareja zig-zaguejant entre dents. Se t'estremeix l'alè en insinuar noms, se't cristalitzen les pupil·les de reconèixer fantasmes passats de data, se't litifica la pell amb una enyorança imperdonable. Potser hauries d'obrir la porta, afrontar-ne el blanc ocular, si és que els esperits en tenen, però ni saps si en tens ganes. Amb la mà al pom, notes com la curiositat et desentumeix el tacte, ara ets formigueig esbojarrat. Refrenes el gir de canell, però, i arrepenges el front a la porta. Un "demà, potser..." intenta convèncer-te quan, de sobte, una guitza tafanera de la cama esquerra ha esbatanat la fusta. Creues la porta com qui traspassa una esquerda en el teixit temporal. Són aquí i tu amb ells.