dijous, 13 d’octubre de 2016

Curt 586. Entumit.

Aquell era un buit estrany. Li tibava l'alè com una urpa esgarrinxant-li un ànim inconegut però no li feia mal. Era com tenir un braç entumit per una mala postura, el veia, però no el sentia. Provava pessigant-se però res; el sistema nerviós no transmetia dolor, cap senyal era enviada al tàlem.
Mes el pes de l'absència li escurçava les paraules. Li mancava quelcom irreconeixible, ho notava en un formigueig incòmode que se li havia anat  instal·lant al pit, com si hagués perdut una part de sí que ja ni recordava haver tingut, com si en ell s'hi hagués acomodat un forat negre de sentiments.