dimarts, 18 d’octubre de 2016

Curt 588. Hi ha un home...

Hi ha un home assegut sobre una maleta malmesa. Té la mirada fixa al buit del bullici que s'atrafega per esquivar-lo. Escolta, ensuma, imagina, calla. Té les mans als genolls, i els peus girats en dins; el coll mig torçat cap a la dreta fa que les espatlles es desequilibrin.
Un nen es desempallega de la mà adulta que el protegeix dins la gernació i corre cap a l'home. Se li planta davant a la gatzoneta. Li posa una mà sobre la mà del genoll esquerra. Somriu. L'home torna en sí, i prova de tornar-li el somriure, però és una ganyota encarcarada. Es miren.
Un pare arriba i arrenca el petit de les urpes del perdulari. L'increpa amb improperis que cap nen hauria d'escoltar. El fill plora. El pare li'n dóna les culpes i abans de marxar li etziba una coça. L'home se'ls mira, amb la ganyota calcificada, els ulls regalimant, i la paraula gràcies fugint-li del cos.