diumenge, 6 de novembre de 2016

Curt 592. Tardor de vida.

Veus fulles de catifa, colors tenyits de tardor, branques que s'alcen gràcils en nuesa lliure, escorça que, ara, s'eriça en retrobar la lluïssor freda del sol. 

És un ésser retornant a ell, en plena despresa, al centre del reconeixement, on les foteses han perdut sentit, on tan sols el present compta.

I la retina ja no reté l'arbre, el cos et tremola tant com l'ànima mentre la vista es fa mirall per ara ser tu qui es deixondeix en l'oreig.