dilluns, 14 de novembre de 2016

Curt 594. Poema lunar.

Fils de fum dibuixen espirals.
Una flama resisteix
entre les restes
insignificants
de cera asmàtica d'oxigen.
Uns ulls
ressegueixen el traç
de llum que es torna
fum
perdent-se
en la claror lunar.
Un cor
salmòdia un encanteri,
desig impossible regalimant-li de l'ànima,
cercant pau.