dimarts, 22 de novembre de 2016

Curt 595. Poema emboirat.

Mires la broma
densa, fluïda,
enjogassant-se amb branques,
fulles, copes, cabells...

Ets arbre,
arrels, saba, batec,
dur com fusta de faig.
A cercles creixent,
embolcallant-te cor,
ànima, esperança.
Amagant-te
essència, pors.
Protegint
vida en cuirassa.
Serrant branques
aèries, cercadores de broma,
caçadores d'humitat
desentumidora,
defensores
d'amorosir escorça.

Escorça folla
de cicatrius mal
suturades, encara
supurants...