diumenge, 27 de novembre de 2016

Curt 597. Entre l'espai i el temps.

Per les escletxes d'una porta tan blava com les entranyes de l'espai, l'alè a aventura es filtra; en notes l'aroma, té tons de seducció, d'elixir d'amor. Des dels tous dels dits, que tremolant d'evidència han volgut palpar la fusta inversemblant, sents el bategar del temps. La llum que revela la porta s'intensifica, t'encercla, et traspassa els límits per fissures imperceptibles. T'espantes, recules, amb braç estès, la blavor a dos mil·límetres. I el dubte t'esgarrinxa les entranyes. I és desig i por, i esperança i pèrdua. I només són dos mil·límetres, dos...! pero semblen tot l'espai sense temps.