dimecres, 28 de desembre de 2016

Curt Poema 601. Vull.

Tinc passat,
arrels,
fantasmes,
si
els déus
me'l regalen,
tindré futur,
ales,
esperances.
Però ara
tan sols vull present,
minuts lents
i pesats,
i segons eterns
i perfectes
per assaborir-los
com malvasia,
per sentir-ne
el bategar al pit,
i saber
que sóc.

divendres, 16 de desembre de 2016

Curt 600. Silenci.

"L'he trobat a faltar el teu somriure acariciant-me el rostre. L'he enyorat a cor obert, a llàgrima furtiva. Me n'ha mancat cada instant etern, com encanteri inesperat, com insospitada veritat", però ni li ho has dit.

dimecres, 14 de desembre de 2016

Curt 599. Somriu!

Res
més perfecte
que el teu somriure
fugaç
sincer
juganer
regalant-se entre
quotidiana basarda
per fer
d'un instant
màgia.