diumenge, 5 de març de 2017

Curt 605. 20 anys.

Reconeixes les fisonomies decorades de canes més o menys escadusseres, les veus són ecos d'un passat que creies que ja no t'esgarrepava, i t'has trobat muda, com quan tenies tretze anys.
El silenci, però, amic fidel, ha sigut regal.  Els has escoltat, els has redescobert, has compartit el riure fent-lo teu, has reviscut passat i present, has assaborit la bogeria, has sentit la força, la vitalitat, fins i tot, la fragilitat. Els has mirat als ulls, oceans immensos de vida, i hi has vist bells (des)coneguts. I, precisament en aquell instant, has comprès què feies allà. Cercaves pau.
I l'hi has trobada.